Un any dóna per visitar alguns restaurants. Hi ha molts que no estan en aquesta llista. El criteri és que m’hagin cridat l’atenció per alguna cosa, que tinguin quelcom d’especial o que siguin recomanables. Els que NO hi són és perquè ja eren de segona visita o perquè els vull oblidar. Algunes coses que he aprés aquest 2016 és que improvitzar quan un vol menjar fora de casa (a Barcelona, sobretot) no sempre és una bona idea. Si es pot, millor assegurar el tret, ignorar el que diu tripadvisor i refiar-se de les recomanacions de gent de fiar.

 

THE FISH & CHIPS SHOP. Barcelona

No sé a Londres, però a Barcelona es fa el millor fish and ships que podeu tastar. Ho podria defensar davant d’un tribunal de la inquisició. Un dels restaurants-bars que més plaer m’ha donat aquest any. Fregeix un jove català que sí, va viure a Londres. El primer secret: el peix NO és el bacallà sec que sovint s’utilitza en terres angleses sinó lluç ben fresc. El segon: el arrebossat porta corn-flakes i farina fumada! I el tercer: les patates tenen dues coccions, el fregit final assegura que seran molt cruixents. Assegeu-vos a la barra i veieu-los treballar!

TRAMONTI 1980. Barcelona

Un clàssic italià de Barcelona amb les parets forrades de fotografies de tots els il·lustres que hi han menjat. Obrir la carta és com llegir un diari tamany llençol. Enorme, amb una pintura de Plensa en portada. Hi anem sempre per recordar el Barril i la seva carbonara abans d’arribar a la ràdio en l’època de El Cafè de la República. Cuina italiana de veritat. Ambient antic però encantador.

OMEN. Kyoto.

Del Japó diuen que a tot arreu es menja bé. No és del tot cert. Sí és veritat que tot és sorprenent i atractiu. Del meu viatge a l’octubre al Japó recordo infinitat de coses. Però d’entre totes, un restaurant que val la pena apuntar a la llibreta o marcar-lo com a favorit al google maps si es visita Kyoto. Està al costat del temple de Plata i del passeig del Filòsof, dues atraccions turístiques imprescindibles de la ciutat. Per això, és bo fer coincidir la visita amb l’hora de dinar o de sopar. A Omen donen udon. Els tastaràs com mai ho havies fet abans. La pasta la fan allà mateix. Menjar-ho és un ritual que només expliquen als turistes. Agafes una mica dels fideus udon i els tires al caldo on li hauràs afegit la mescla de sèsam. Allà també afegeixes una mica de cadascuna de les verdures tallades en juliana. I amb delicadesa vas menjant. Així vas fent, vas construint el teu plat, en què cada mossegada té uns matisos diferents. Jo vaig demanar el complement amb la tempura, cruixent i exquisida. Si visiteu Kyoto, aneu a Omen. Trobareu pocs turistes. Jo vaig anar recomanada per un japonès amic d’un amic català.

L’ALIANÇA d’ANGLÈS 1919. Anglès, Girona.

Senzillesa i exquisidesa. Cristina i Marina, les filles de Lluís Feliu, conserven el seu saber fer i la seva delicadesa. Després de la seva mort el 2013, Michelin els va retirar l’Estrella, com sol fer. Amb els peus ben possats en el cafè-bar que va ser, l’Aliança s’ha reinventat amb una carta que deixa entreveure bon menjar, bon producte i bona cuina. Destaca la seva excel·lent relació qualitat- preu. Mai la felicitat havia sigut tan barata. Podeu passar a fer un vermut, algun plat de la carta o també un menú degustació que us deixarà ben satisfets.

PARKING PIZZA. Barcelona

Local hipster. Fusta antiga, flors seques, llums penjant del sostre, taules a compartir, cambrers moderns… els hipsters tenen bon gust, millor reconeixer-ho. L’important aquí no està en les formes, està en el plat. La seva pizza d’stracciatella de bufalla fa saltar les llàgrimes. Un mos tebi, làctic, fresc, cremós, massa a la napolitana… la millor pizza de l’any! Un lloc que mereix visita a propòsit si el nostre cos ens demana bona pizza.

CAN PIZZA. El Prat de Llobregat

Visito el Prat de Llobregat per menjar un pizza. El mon al revés. Però també val la visita. El local ve avalat pels germans venecians del Xemei, un dels millors italians (diuen) de la capital catalana. Excel·lència en el producte, massa perfecta, ingredients de primera i ambient molt agradable. Si és estiu, pots estar a fora al costat d’una olivera.

CAL XIM. Pacs del Penedés, Alt Penedès

És popular i reconegut per les seves brases a la vista dels que seguin al gran menjador. Per les brases passa quasi tot, fins i tot un foie que serveixen sempre amb fruita depenent de la temporada. Fa caure la llàgrima. Igual que els pessols melosos i mantecosos. Deixeu-vos recomanar pel vi!

ROTTERDAM. Bilbao.

Bilbao ve mereix una missa, o dues o tres. Ciutat encantadora, el riu Nervión hipnotitza. El Rotterdam és famos pels seus porros confitats i freds. Una mossegada dolça i tendra, de cotó fluix. I pel gran bacallà al pil pil, ben lligat. Racions, això sí, de campionat.

OTTOLENGHI. Londres.

Yottam Ottolenghi es va fer famós gràcies als seus articles a The Guardian. Les seves receptes amb fruites, verdures, formatges, llegums o pans eren tan delicioses que els que estàven més per les carns i els peixos les van adoptar com a seves. Els seus llibres entren per la vista amb uns plats d’una virtuositat que encandila. Quan els probes a fer a casa, ho entens tot. Ottolenghi és molt bo fent el que fa. Al seu restaurant d’Spittafiels pots triar una varietat d’amanides i verdures marca de la casa, i carns i peixos per acompanyar. I els dolços es deixen estimar.

PLAÇA DEL VI, 7. Girona.

Bar de vins. Imaginem que estem a França, que som francesos i que entenem molt de vins. Com no és cert i la carta és immensa, li preguntem a Roger Viusà, un gran expert en la matèria amb passat a El Celler de Can Roca, al restaurant Moo i millor somelier d’Europa el 2008. Bon menjar, ambient càlid, preu just i vins d’enorme personalitat.

BAR ESPINALER. Vilassar de Mar

A Vilassar de Mar, Miquel Riera obre el 1896 una taberna que uns anys més tard serà també estanc. El seu net, als anys ‘40 del segle passat, comença a elaborar i servir vermut, i també conserves galleges. Unes conserves que no serà fins als anys ‘70 que començaran a portar el nom d’Espinaler. Curiosament la marca és sobretot famosa per la salsa vermellosa que amaneix les patates, les escupinyes o les olives a l’hora de l’aperitiu. Espinaler ara és com un gran imperi. Al bar pots tastar les conserves a tocar de mar i a la botiga de més de 1.000 metres quadrats pots comprar productes gourmet.

MATALARANYA. Casa de les Punxes, Barcelona

Aquest 2017 serà l’any Puig i Cadafalch. Un arquitecte que va passar amb gloria i extravagància a la història del modernisme. Va fer cases i palauets pels rics de la ciutat que s’havien emplenat les butxaques amb la indústria textil. La Casa Terradas, la Casa de les Punxes, n’és un gran exemple. Ara en mans privades, els propietaries han obert un bar a la planta baixa, on fer unes tapes i uns platets aprofitant que visitem l’edifici.

BOBO PULPIN. Barcelona

Al polp bobo, el personatge central del restaurant, li ha donat per viatjar pel món i ara resulta que el pop a la gallega, el més habitual als nostres bars, s’ha versionat inspirant-se en la cuina de la Xina, el Perú, Corea o Mèxic. Els germans Iglesias (Cañota, Espai Kru, Rías de Galicia) hi han construït un parc temàtic on els nens es sentiran la mar de bé, i els adults també.

 

EL CELLER DE CAN ROCA. Girona

El restaurant més esperat de l’any. Experiència total. En uns dies, un article explicant-ho!