La de Parking Pizza (c/Londres, 98) és una pizza esplèndida, que et reconforta i t’omple la boca de coses bones. En acabar-te-la en voldràs més, no demà o la setmana vinent sinó després d’haver fet l’últim mos. Dir «és la millor pizza de Barcelona» és cosa arriscada perquè, entre altres coses, no les he provat totes. Però, sense cap mena de dubte, aquesta és la millor de les que he provat fins ara. Parking Pizza és un lloc amb personalitat. La majoria de les seves pizzes son blanques. La propietària, la Berta, m’explica que hi ha ingredients i combinacions que rebutgen el tomàquet. I pensa en l’ou i la tòfona, o en la sobrassada i el taleggio.

Massa

Una massa prima amb unes bores ben inflades, cremades pel contacte amb el foc, amb tons que van del marró fins al negre carbó. No és una pizza napolitana-gomosa ni romana-hiper fina i cruixent. És un punt mig perfecte pels que trobem la massa napolitana massa «xicletosa». Aquesta té mossegada, és consistent i un lleu punt cruixent. Utilitzen un sol tipus de farina i la massa fermenta 24 hores.

Forn

És un forn de llenya, on majoritàriament s’hi crema faig. 300 graus de temperatura per una pizza que cou el temps que els pizzaiolos creuen idoni.

… i la margarita (la prova del 9)

Ai!! La margarita aquí pren unes dimensions divines. Tot gràcies a l’stracciatella de bufala, la pasta cremosa i lletosa que amaga el cor de la mozzarella de búfala. La posen a la pizza quan ja ha sortit del forn, on ha entrat només amb la salsa de tomàquet. Sal, pebre negre i romaní. Romaní, sí!  Una de les poques margarita, per no dir l’única, sense alfàbrega. Us garanteixo que el canvi està justificat. Un mos tebi, làctic, fresc i sucós. És la joia de la corona de Parking Pizza.

Preu

És una pizzeria barata per la qualitat que ofereixen. La més cara, la que porta tòfona negra, costa 14,50 i la resta, de mitjana, ronden els 12 euros. Els ingredients són de primera. Aquesta és la seva obsessió, admet la Berta, «fer poques pizzes i mantenir la qualitat».

Ambient

Local hipster. Espai diàfan, el forn vermell a la vista, fusta antiga, flors seques, llums penjant del sostre, taules a compartir, tamborets i cua a la porta (no admeten reserves). El nom de Parking Pizza no és gratuït… als lavabos trobes les línies vermelles i grises del que algun dia va ser un pàrquing.

Alguna cosa més?

Els propietaris, la Berta i el seu marit, tenen bon gust, sensibilitat pel bon menjar, cura amb els detalls i bona mà. La tria d’ingredients i les combinacions són seves. Fa molts anys que es dediquen al món de la restauració i es nota. La carta volgudament és molt breu. Algunes amanides que podrien ser plat únic, per si hi anem amb algú que no vol menjar pizza, i postres: gelats, tiramisú i un brownie. Aquí, també ho broden.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.