Frankie Gallo Cha Cha Cha va ser una petita decepció. Avalada pels germans Colombo del Xemei i de Can Pizza Prat, en ple Raval de Barcelona i acabada d’inaugurar, sembla dissenyada per rebre munions de turistes i alguns barcelonins. És una pizzeria macro, amb pizzes cuidades i de qualitat, però no a l’alçada de la seva germana a El Prat de Llobregat. Potser es mereix una segona oportunitat… mentrestant, Parking Pizza continuarà sent la meva pizzeria preferida.
Massa
Fermentacions llargues i massa mare. Garantia que la pizza et sentarà bé! Al darrere està Lolo Vuoturni, també soci, encarregat de masses, farines, farcits i forns.
Forn
Tenen dos forns de llenya. Bona idea! Per les dimensions del local, amb un de sol no donarien a l’abast.
Mossegada
Més «xicletosa» que cruixent, més napolitana que romana. Ben cuita, amb unes bores ben inflades i alveolades.
… i la margherita (la prova del 9)
No hi va haver margherita aquesta vegada. Vam tastar la Pepperoni i la Quatre Formatges. A la Pepperoni amb tomàquet, xoriço i ceba estofada, li sobrava el coriandre i la flor de fonoll. Massa herbes per una pizza! La de formatges era blanca (sense tomàquet), amb scamorza, gorgonzola, parmesà i sàlvia. Ah! Sàlvia, igual que ho fan a Parking Pizza! Una coincidència sospitosa. L’única cosa diferent és que a Frankie Gallo Cha Cha Cha possen iuca i moniato fregit per sobre. Totes dues són la prova que posar molts ingredients en una pizza mai és garantia de millor resultat. Reconec que ens vam equivocar en l’elecció i que hauríem d’haver demanat la margherita. En definitiva, és la prova del 9!
Preu
De mitjana, les pizzes ronden els 11 euros. 8,50 la més barata (la margherita) i 19,50 la més cara (amb burrata, salmó i bottarga)
Ambient
Imagineu un macroconcert al Palau Sant Jordi? O un menjador d’escola a la una del migdia? Doncs això, però en pizzeria. El local és un antic magatzem de l’època en què caben 180 persones. Sorollós i massa concorregut un divendres a la nit, vull pensar (i desitjar) que als migdies deu tenir un ambient més tranquil… Busca, i ho aconsegueix, una estètica deixada.
Alguna cosa més?
Sí, tenen entrants «made in Italy». He llegit que la seva porchetta ja mereix una visita per si sola. També trobareu mozzarella fumada amb tomàquet, els ja famosos calamars arrebossats amb sàlvia i llimona. Nosaltres vam provar l’steak tartar, que diria que havia passat per la picadora encara que el cambrer ens va prometre que havia estat tallat a ganivet.
Paula Molés 