Frankie Gallo Cha Cha Cha

Frankie Gallo Cha Cha Cha va ser una petita decepció. Avalada pels germans Colombo del Xemei i de Can Pizza Prat, en ple Raval de Barcelona i acabada d’inaugurar, sembla dissenyada per rebre munions de turistes i alguns barcelonins. És una pizzeria macro, amb pizzes cuidades i de qualitat, però no a l’alçada de la seva germana a El Prat de Llobregat. Potser es mereix una segona oportunitat… mentrestant, Parking Pizza continuarà sent la meva pizzeria preferida.

frankiegallochachacha-pizza

Massa

Fermentacions llargues i massa mare. Garantia que la pizza et sentarà bé! Al darrere està Lolo Vuoturni, també soci, encarregat de masses, farines, farcits i forns.

Forn

Tenen dos forns de llenya. Bona idea! Per les dimensions del local, amb un de sol no donarien a l’abast.

Mossegada

Més “xicletosa” que cruixent, més napolitana que romana. Ben cuita, amb unes bores ben inflades i alveolades.

… i la margherita (la prova del 9)

No hi va haver margherita aquesta vegada. Vam tastar la Pepperoni i la Quatre Formatges.  A la Pepperoni amb tomàquet, xoriço i ceba estofada, li sobrava el coriandre i la flor de fonoll. Massa herbes per una pizza! La de formatges era blanca (sense tomàquet), amb scamorza, gorgonzola, parmesà i sàlvia. Ah! Sàlvia, igual que ho fan a Parking Pizza! Una coincidència sospitosa. L’única cosa diferent és que a Frankie Gallo Cha Cha Cha possen iuca i moniato fregit per sobre. Totes dues són la prova que posar molts ingredients en una pizza mai és garantia de millor resultat. Reconec que ens vam equivocar en l’elecció i que hauríem d’haver demanat la margherita. En definitiva, és la prova del 9!

Preu

De mitjana, les pizzes ronden els 11 euros. 8,50 la més barata (la margherita) i 19,50 la més cara (amb burrata, salmó i bottarga)

Ambient

Imagineu un macroconcert al Palau Sant Jordi? O un menjador d’escola a la una del migdia? Doncs això, però en pizzeria. El local és un antic magatzem de l’època en què caben 180 persones. Sorollós i massa concorregut un divendres a la nit, vull pensar (i desitjar) que als migdies deu tenir un ambient més tranquil… Busca, i ho aconsegueix, una estètica deixada.

Alguna cosa més?

Sí, tenen entrants “made in Italy”. He llegit que la seva porchetta ja mereix una visita per si sola. També trobareu mozzarella fumada amb tomàquet, els ja famosos calamars arrebossats amb sàlvia i llimona. Nosaltres vam provar l’steak tartar, que diria que havia passat per la picadora encara que el cambrer ens va prometre que havia estat tallat a ganivet.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

In the Mood for Food

Gastronomía, recetas, alimentos, restaurantes, productos culinarios... desde Barcelona

Tramussos d'Àfrica

Menjar i gaudir

Omacatladas

Blog gastronómico de Rubén Galdón

Bocados de cultura

La gastronomía, con otros ingredientes

Curious Cook

La gastronomia és memòria, bàlsam i cultura. Té la capacitat de crear concòrdia i fer-nos perdre el món de vista. En els temps que corren, hauria de cotitzar a l'alça. Aquí trobareu alguns textos i molts àudios de tot el que vaig fent relacionat amb les coses del menjar.

El Chef ha muerto

Literatura negra gastronómica

Gastronosfera

La gastronomia és memòria, bàlsam i cultura. Té la capacitat de crear concòrdia i fer-nos perdre el món de vista. En els temps que corren, hauria de cotitzar a l'alça. Aquí trobareu alguns textos i molts àudios de tot el que vaig fent relacionat amb les coses del menjar.

jordiluque.com/

Otro sitio más de WordPress.com

A %d blogueros les gusta esto: