NOBOOK

La cuina és espai per a l’espectacle. Estem ja més que acostumats que ens sorprenguin quan anem a depèn quin restaurant. Imagino el brainstorming dels creadors de NOBOOK. “I si ens vestim de presidiaris de Guantanamo”. “I si pintem el local de taronja”. “I si posem la música a tope”. “I si acabem els plats davant els comensals”. “I si…”. I finalment va ser un SÍ A TOT!

És innegable que NOBOOK sorprèn i només per això ja mereix una visita. A mi m’acompanyaven la meva cosina de 18 anys i la meva mare de 64, de Borriana. Van quedar amb la boca ben oberta quan els nois bromistes del NOBOOK ens portaven a taula crispetes de coco fetes amb nitrogen líquid o quan sobre un paper que feia de plat, hi dibuixaven un quadre d’art contemporani amb salses i ingredients de tota mena, o quan ens explicaven amb devoció els 1001 ingredients que portava un plat. Elles estàven sorpreses, però jo també!

De NOBOOK s’ha dit que beu de l’estètica de David Muñoz. Jo que vaig visitar Diverxo (aquí us ho explico) diria que una mica sí: la manera de servir els plats és inevitablement comparable. El famós “plato lienzo”. Però, més enllà del show i l’espectable, la gran pregunta és: “Era bo el menjar?”.

Sí, la cuina del NOBOOK és bona. Recordaré el gofre amb cua de bou i també les vieires i el peix fregit versió thai. Les coccions són perfectes, les combinacions són encertades i en saben de cuina. En alguns plats, però, hi havia massa coses, massa sabors. Amb l’hummus, per exemple, hi trobava de tot menys la salsa de cigrons típica del Pròxim Orient.

La seva idea és reproduir plats d’street food d’arreu. D’aquí que trobem hummus, tacos, dorayakis o llaunes d’on surten makis de salmó. I tot això, recomanen acompanyar-ho amb còctels, que també venen amb una posada en escena ben particular. El bàrman és Andreu Estríngana i en sap un niu perquè combina amb mestria forma i contingut.

Ara ja sabeu una mica més que us trobareu darrere la porta del NOBOOK. L’estètica i l’ambient els hi pot anar en contra, però tot plegat forma part d’un divertimento ben curiós. El propietari Iker Erauzkin (cuiner del adjacent UMA) i el seu cap de cuina Mariano Citterio han arriscat i ho saben, però els avala una cuina de molt nivell.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

In the Mood for Food

Gastronomía, recetas, alimentos, restaurantes, productos culinarios... desde Barcelona

Tramussos d'Àfrica

Menjar i gaudir

Omacatladas

Blog gastronómico de Rubén Galdón

Bocados de cultura

La gastronomía, con otros ingredientes

Curious Cook

La gastronomia és memòria, bàlsam i cultura. Té la capacitat de crear concòrdia i fer-nos perdre el món de vista. En els temps que corren, hauria de cotitzar a l'alça. Aquí trobareu alguns textos i molts àudios de tot el que vaig fent relacionat amb les coses del menjar.

El Chef ha muerto

Literatura negra gastronómica

Gastronosfera

La gastronomia és memòria, bàlsam i cultura. Té la capacitat de crear concòrdia i fer-nos perdre el món de vista. En els temps que corren, hauria de cotitzar a l'alça. Aquí trobareu alguns textos i molts àudios de tot el que vaig fent relacionat amb les coses del menjar.

jordiluque.com/

Otro sitio más de WordPress.com

A %d blogueros les gusta esto: