Creieu que la pera és la pera? La pera és una fruita agraïda i delicada. És una fruita sucosa, terrosa i dolça. I cal dir que és de les més saludables i amables.

Pel que fa al nom de l’arbre que dóna la fruita tant és correcte perer com perera. Molts recomanen feminitzar els noms dels arbres, ja que tots poden ser masculins i femenins: el pomer, la pomera, el llimoner, la llimonera, el noguer, la noguera…

La majoria de les peres que es mengen a Catalunya són del pla de Lleida. És la regió perera per excel·lència, tot i que les peres de més renom sempre han sigut les de Puigcerdà. Totes dues exemplifiquen històries ben diferents: d’expansió i d’extinció.

Entre el Segrià, l’Urgell, el Pla d’Urgell, la Noguera i Les Garrigues produeixen més de 150.000 hectàrees de Pera de Lleida. En canvi, a la Cerdanya tan sols hi ha registrades 5 hectàrees de fruiters, concentrades a Sant Martí d’Aravó, al municipi de Guils de Cerdanya, que limita amb Puigcerdà. Aquí han anat desapareguen els fruiters a mesura que s’anava construint. Des de fa 200 anys, és la mateixa família, els Soler, que cuida la producció de la prestigiosa pera de la Cerdanya.

Quedi clar que a Puigcerdà no conreen cap varietat autòctona. La varietat és Doyenne de Comice, registrada el 1850, una pera grossa, xata, de polpa fina, sucosa i encantada amb el fred de Puigcerdà.

És deliciosa sí, però el conreu vol números i les zones més temperades són més productives. A la DOP Pera de Lleida en trauen molts quilos, de dues varietats locals: la llimonera i la blanquilla, i una altra global: la conference, la més consumida. La menys consumida, ben pensat, deu ser la pera de Sant Joan, petita, dura i que dura el temps just per donar la benvinguda a l’estiu.

La pera és la pera, perquè podríem fer un menú de cap a peus a base de peres i de varietats diferents. Podríem començar amb una amanida verda amb peres i flocs d’algun formatge de muntanya ben madur; seguir amb ànec amb peres, que sempre fa festa major. I acabar amb unes peres al Vi.

La seva dolçor la converteix en una excel·lent acompanyant per als formatges forts o les anous o el vi negre. El matrimoni amb els làctics és triomf assegurat.

Però la pera no es porta només a la boca per menjar. Tenim moltes dites des de l’any de la pera. Hi ha gent que tot el dia toca la pera. D’altres volem partir peres.

 

*Aquest post forma part de la sèrie «Tips», a Catalunya Informació