La pera és la pera

Creieu que la pera és la pera? La pera és una fruita agraïda i delicada. És una fruita sucosa, terrosa i dolça. I cal dir que és de les més saludables i amables.

Pel que fa al nom de l’arbre que dóna la fruita tant és correcte perer com perera. Molts recomanen feminitzar els noms dels arbres, ja que tots poden ser masculins i femenins: el pomer, la pomera, el llimoner, la llimonera, el noguer, la noguera…

La majoria de les peres que es mengen a Catalunya són del pla de Lleida. És la regió perera per excel·lència, tot i que les peres de més renom sempre han sigut les de Puigcerdà. Totes dues exemplifiquen històries ben diferents: d’expansió i d’extinció.

Entre el Segrià, l’Urgell, el Pla d’Urgell, la Noguera i Les Garrigues produeixen més de 150.000 hectàrees de Pera de Lleida. En canvi, a la Cerdanya tan sols hi ha registrades 5 hectàrees de fruiters, concentrades a Sant Martí d’Aravó, al municipi de Guils de Cerdanya, que limita amb Puigcerdà. Aquí han anat desapareguen els fruiters a mesura que s’anava construint. Des de fa 200 anys, és la mateixa família, els Soler, que cuida la producció de la prestigiosa pera de la Cerdanya.

Pera de Puigcerdà

De pera de Puigcerdà només hi ha una, literalment

Quedi clar que a Puigcerdà no conreen cap varietat autòctona. La varietat és Doyenne de Comice, registrada el 1850, una pera grossa, xata, de polpa fina, sucosa i encantada amb el fred de Puigcerdà.

És deliciosa sí, però el conreu vol números i les zones més temperades són més productives. A la DOP Pera de Lleida en trauen molts quilos, de dues varietats locals: la llimonera i la blanquilla, i una altra global: la conference, la més consumida. La menys consumida, ben pensat, deu ser la pera de Sant Joan, petita, dura i que dura el temps just per donar la benvinguda a l’estiu.

La conference

La conference

La pera és la pera, perquè podríem fer un menú de cap a peus a base de peres i de varietats diferents. Podríem començar amb una amanida verda amb peres i flocs d’algun formatge de muntanya ben madur; seguir amb ànec amb peres, que sempre fa festa major. I acabar amb unes peres al Vi.

La seva dolçor la converteix en una excel·lent acompanyant per als formatges forts o les anous o el vi negre. El matrimoni amb els làctics és triomf assegurat.

Però la pera no es porta només a la boca per menjar. Tenim moltes dites des de l’any de la pera. Hi ha gent que tot el dia toca la pera. D’altres volem partir peres.

 

*Aquest post forma part de la sèrie “Tips”, a Catalunya Informació

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

In the Mood for Food

Gastronomía, recetas, alimentos, restaurantes, productos culinarios... desde Barcelona

Tramussos d'Àfrica

Menjar i gaudir

Omacatladas

Blog gastronómico de Rubén Galdón

Bocados de cultura

La gastronomía, con otros ingredientes

Curious Cook

La gastronomía es memoria, pasión y cultura. También esconde ideas e intenciones... y sobre todo es diversión. "El que hem menjat", lo que comemos y lo que comeremos, aquí y más allá, tienen cabida en este blog.

El Chef ha muerto

Literatura negra gastronómica

Gastronosfera

La gastronomía es memoria, pasión y cultura. También esconde ideas e intenciones... y sobre todo es diversión. "El que hem menjat", lo que comemos y lo que comeremos, aquí y más allá, tienen cabida en este blog.

jordiluque.com/

Otro sitio más de WordPress.com

A %d blogueros les gusta esto: